El cultiu de l’arròs s’enfronta a reptes creixents en sostenibilitat i productivitat. La proliferació de males herbes resistents als herbicides, l’alta demanda hídrica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle són alguns dels principals desafiaments. Per abordar aquesta problemàtica, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha iniciat al Delta de l’Ebre el projecte demostratiu HERBESREG, finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per testar noves estratègies de reg que permetin optimitzar la producció i reduir l’impacte ambiental.
“Necessitem alternatives viables per garantir el futur del cultiu de l’arròs, especialment en un context de canvi climàtic i restriccions hídriques. Aquest projecte ens permetrà entendre quin és el millor equilibri entre eficiència en l’ús de l’aigua, control de males herbes i rendiment del cultiu”, explica Néstor Pérez-Méndez, investigador del programa Cultius extensius sostenibles l’IRTA i coordinador de l’estudi.
Experimentant amb nous models de reg
Durant el 2025, a l’Estació Experimental de l’IRTA a Amposta, es compararan tres estratègies de maneig de l’aigua:
- Reg convencional: inundació contínua durant tot el cicle del cultiu.
- Sembra convencional amb un període d’assecament a meitat de cicle: inundació inicial i un període de sec de 12 dies durant la fase d’afillolat.
- Sembra en sec més un període d’assecament a meitat de cicle: sembra sense aigua, inundació posterior i un període de assecat de dotze dies durant la fase d’afillolat.
L’estudi es durà a terme en parcel·les experimentals amb la varietat JSendra i analitzarà el consum d’aigua, l’eficàcia en el control de males herbes i el rendiment del cultiu. També es monitoritzarà la densitat de planta, el creixement i la qualitat del gra, així com la biomassa de males herbes com Echinochloa sp., Leptochloa sp. Cyperus sp., i Ammania sp.
Enfocament integral: biodiversitat, salinitat i adaptació al canvi climàtic
A més del control de males herbes, HERBESREG valorarà l’impacte de les noves tècniques sobre la biodiversitat, la salinitat del sòl i l’adaptació al canvi climàtic.
Una de les principals motivacions per implementar la sembra en sec és la lluita contra el caragol poma (Pomacea maculata), una plaga invasora que afecta el Delta de l’Ebre des del 2010. La sembra en sec redueix el seu impacte en les primeres etapes del cultiu, quan la planta és més vulnerable. “A més d’un menor ús de l’aigua, aquestes estratègies podrien ser una solució en parcel·les amb sols poc salins per minimitzar l’impacte del caragol poma sense dependre tant dels productes químics”, destaca Pérez-Méndez.
Actualment, més del 60% de la superfície arrossera mundial es cultiva sota inundació. No obstant això, l’ús d’estratègies de reg alternatiu està en augment a causa de les restriccions hídriques i la necessitat de reduir pesticides. Aquest estudi pot obrir la porta a noves pràctiques que es puguin implementar no només al Delta de l’Ebre, sinó també en altres zones productores d’arròs del món.
L’estudi s’emmarca en la línia de recerca de mitigació del canvi climàtic de l’IRTA i té una durada de dos anys. La primera campanya de camp comença aquest estiu del 2025 i els primers resultats es coneixeran a l’octubre. La segona fase s’allargarà fins a la tardor del 2026, moment en què es presentaran les conclusions finals al sector arrosser.
